Madrid, 5 de novembre de 2026.– El passat 25 d'octubre vam endarrerir els rellotges una hora. En teoria, teníem 60 minuts més per dormir. Però què vam fer realment amb aquest temps extra?
DuckDik, la marca espanyola de polseres de benestar, ha analitzat 21.941 nits de son de 1.569 usuaris d'Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Portugal per descobrir com vam reaccionar al canvi a l'horari d'hivern.
La principal sorpresa: aquella nit vam dormir 26 minuts menys del que és habitual. I tot i que el dilluns ja ens havíem adaptat pràcticament al nou rellotge, el nostre organisme va necessitar uns quants dies més per recuperar els seus horaris habituals.
«El canvi d'hora ens va regalar una hora més, però no la vam aprofitar per dormir. El més sorprenent és que, tot i que ajustem el rellotge en una nit, el nostre cos necessita diversos dies per adaptar-se. I tot això passa pràcticament sense que ens n'adonem», explica Alberto Lorente, cofundador i CEO de DuckDik.
Una hora extra que no vam aprofitar
La nit del dissabte 24 al diumenge 25 d'octubre, els usuaris analitzats es van ficar al llit pràcticament a la mateixa hora de sempre: cap a les 00:34.
Tanmateix, es van despertar abans del que caldria esperar si haguessin aprofitat l'hora addicional. El resultat va ser una mitjana de 7 hores i 27 minuts de son, davant de les 7 hores i 53 minuts d'un dissabte normal.
L'anàlisi també va trobar senyals d'un descans una mica més fragmentat:
- El percentatge de nits amb menys de set hores de son va passar del 27 % al 39 %.
- Els despertars nocturns van augmentar d'1,5 a 1,7 per nit.
- El temps que vam romandre desperts durant la nit va pujar de 18 a 22 minuts.
La tendència va ser similar en els diferents grups d'edat, des dels menors de 35 anys fins als majors de 50.
El dilluns, gairebé com si no hagués passat res
El curiós és que l'impacte sobre la durada del son pràcticament va desaparèixer en començar la setmana laboral.
El dilluns 26 d'octubre, els participants van dormir una mitjana de 7 hores i 13 minuts, només quatre minuts menys del que és habitual. Es van ficar al llit cinc minuts abans i es van llevar vuit minuts abans, segons la nova hora oficial.
És a dir, vam adaptar ràpidament les nostres rutines al rellotge, tot i que els nostres horaris biològics s'estaven ajustant encara.
Cinc dies per tornar a la normalitat
Durant els dies següents, els usuaris van continuar anant a dormir i despertant-se lleugerament abans del que és habitual. La diferència es va anar reduint progressivament fins a acostar-se als horaris normals al final de la setmana.
Tanmateix, hi ha una dada important: en el conjunt de la setmana laboral no es va perdre son. La durada mitjana va ser de 7 hores i 17 minuts, exactament igual que en el període de referència.
Sembla que el canvi d'hora va alterar temporalment els nostres horaris més que no pas la quantitat total de descans.
Espanya es va adaptar abans que Alemanya
Tot i que la tendència general va ser semblant, l'anàlisi va trobar diferències interessants entre països.
A Espanya, l'hora habitual de despertar-se es va recuperar en unes tres nits, tot i que els usuaris van continuar anant a dormir aproximadament deu minuts abans durant part de la setmana.
Itàlia va necessitar unes quatre nits per recuperar els seus horaris.
Alemanya va presentar l'ajust més prolongat: els seus usuaris van continuar despertant-se uns dotze minuts abans del que és habitual durant tota la setmana i van dormir, de mitjana, sis minuts menys.
França amb prou feines va registrar canvis en els horaris de son, mentre que a Portugal els participants van tendir a ficar-se al llit abans i a dormir uns nou minuts més.
Els noctàmbuls van trigar més a ajustar-se
L'estudi també va analitzar si el canvi afectava de manera diferent les persones matineres i les que acostumen a anar a dormir tard.
Els matiners van recuperar pràcticament els seus horaris habituals des del dilluns, amb diferències de només un o dos minuts.
En canvi, els noctàmbuls van mantenir durant tota la setmana un petit desfasament: es van ficar al llit uns vuit minuts abans i es van despertar sis minuts abans del que és habitual.
No obstant això, tots dos grups van registrar una reducció similar del son durant la nit del canvi.
El que ens ensenya el canvi d'hora
Els resultats mostren que canviar el rellotge és immediat, però modificar els nostres hàbits de son requereix una mica més de temps.
També deixen una conclusió cridanera: tenir una hora addicional disponible no significa necessàriament dormir una hora més. L'organisme sembla seguir les seves pròpies rutines, fins i tot quan els rellotges marquen una altra cosa.
I tot i que la transició a l'horari d'hivern va produir petits desajustos durant diversos dies, l'estudi no va trobar una pèrdua acumulada de son durant la setmana posterior.
Sobre l'estudi
L'anàlisi, elaborada per DuckDik a partir de dades de les seves polseres Sense, comprèn 21.941 nits de 1.569 persones registrades entre el 10 d'octubre i l'1 de novembre de 2026 a Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Portugal. La comparació de la nit del canvi inclou 777 persones amb dades aquella nit i els dissabtes anteriors.
Per reduir les diferències entre persones, es van comparar els registres de cada usuari amb els seus propis hàbits anteriors al canvi d'hora, utilitzant nits equivalents de la setmana.
Es van excloure els registres incomplets o inconsistents i es van aplicar controls específics per corregir les diferències horàries produïdes durant la matinada del canvi.
Es tracta d'un estudi observacional basat en usuaris de DuckDik, per la qual cosa els resultats descriuen els patrons de la mostra analitzada i no necessàriament els de tota la població europea. L'informe complet, amb la taula per països i la metodologia, és a duckdik.com/ca/prensa/.
Sobre DuckDik
DuckDik és una empresa espanyola de tecnologia de benestar amb seu a Madrid, cofundada per Alberto Lorente. Dissenya les seves pròpies polseres de salut sense pantalla, com DuckDik Sense, fabricades per un soci industrial, i desenvolupa el seu propi programari: DuckDik Health, una app que converteix les dades del cos en informació i recomanacions comprensibles mitjançant un coach d'intel·ligència artificial.
Disponible en deu idiomes i sense subscripció, DuckDik Health acompanya les polseres que la companyia comercialitza a Espanya, Itàlia, França, Alemanya i Portugal a través de duckdik.com i Amazon.
Els senyals en brut romanen al telèfon de l'usuari; el que se sincronitza amb el seu compte són xifres ja resumides, allotjades en servidors de la Unió Europea.
DuckDik és una marca de benestar i no un dispositiu mèdic: no diagnostica, no tracta ni preveu cap malaltia.
Contacte de premsa
Alberto Lorente
Cofundador i CEO de DuckDik
press@duckdik.com
Sala de premsa: duckdik.com/ca/prensa/
Unitats de prova disponibles per a mitjans. Alberto Lorente està disponible per a entrevistes en televisió, ràdio, telèfon o en persona.