Una llanterna minúscula i un ull que compta reflexos
Una polsera sap el teu pols fent servir només llum: encén una petita llum verda contra la pell, un sensor mesura quanta llum torna rebotada i, com que la sang absorbeix la llum, cada batec canvia una mica aquesta quantitat. Comptant aquestes pujades i baixades per minut, el dispositiu calcula les teves pulsacions. La tècnica es diu fotopletismografia, tot i que gairebé tothom la coneix per les sigles en anglès: PPG.
Si gires una polsera d'activitat veuràs unes llumetes (LED) i un o dos punts foscos: són fotodíodes, una mena d'ull electrònic que converteix la llum en un senyal elèctric. Sense agulles ni elèctrodes: només llum que entra a la pell i llum que en surt.
Per què la llum «veu» la sang?
Al canell, la llum topa amb pell, greix, os i vasos sanguinis. Gairebé tot això és constant: el teu os no canvia de mida d'un segon a l'altre. La sang, en canvi, es mou. Amb cada batec arriba una petita onada que infla una mica artèries i capil·lars. Com que l'hemoglobina (la proteïna que dona a la sang el color vermell) absorbeix molt bé la llum verda, més sang vol dir menys llum de tornada al sensor.
El resultat és un senyal enorme i gairebé fix, amb una ondulació minúscula a sobre que puja i baixa al ritme del cor. El difícil no és encendre la llum, sinó rescatar aquesta ondulació.
D'una ona a un número
El sensor mesura la llum moltes vegades per segon i dibuixa una corba de petits turons, un per batec. El programari fa tres coses: neteja el senyal (com treure el brunzit d'una gravació), troba el ritme (si l'ona es repeteix 1,2 vegades per segon, són 72 batecs per minut) i comprova que el resultat sigui raonable.
Mesurant el temps exacte entre batecs s'obté a més la variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV): aquests intervals varien uns quants mil·lisegons, i aquesta variació reflecteix l'equilibri del sistema nerviós. Necessita un senyal molt net, per això se sol mesurar de nit o en repòs.
Per què de vegades falla
L'ondulació de la sang és tan petita que gairebé qualsevol cosa la pot tapar:
- El moviment. Quan corres, la polsera es desplaça i crea ones falses. Per això porta un acceleròmetre: sabent com es mou el braç, pot restar aquest patró.
- La llum de fora. Portar-la ajustada (sense estrènyer) i un parell de dits per sobre de l'os del canell ajuda molt.
- El fred, que estreny els vasos de la pell, i els tatuatges, perquè la tinta també absorbeix llum.
Regla pràctica: les dades són més fiables en repòs i dormint que enmig d'un esprint.
Vermell i infraroig: l'oxigen
Amb dos colors més s'estima la SpO2, l'oxigen de la sang. L'hemoglobina amb oxigen i sense absorbeix la llum de manera diferent, així que els pulsioxímetres comparen llum vermella (uns 660 nanòmetres) i infraroja (uns 940 nanòmetres) i ho tradueixen a un percentatge. Al canell és més difícil que al dit, per això les polseres de benestar la mostren com a tendència nocturna, no com a prova clínica.
La IA: de números a frases
Amb pols, HRV i moviment, models entrenats amb milers de nits estimen les fases de la son (en la son profunda el cor va més lent i regular; en la REM, més variable) o el teu nivell d'estrès. Són estimacions, sempre comparades amb la teva pròpia línia de base. La intel·ligència artificial ajuda sobretot a interpretar: converteix centenars de punts en frases clares com «avui has dormit menys profundament que la teva mitjana».
En algunes polseres, els senyals en brut es queden al telèfon i només es sincronitzen xifres resumides en servidors de la UE; ho expliquem a la nostra pàgina sobre dades i RGPD. Per aprofundir, l'article de la Wikipedia en anglès sobre fotopletismografia és un bon començament, i per a dubtes amb la teva polsera hi ha el centre de suport.
Preguntes freqüents
Per què les polseres fan servir llum verda?
Perquè l'hemoglobina absorbeix molt bé la llum verda, de manera que els canvis de sang a cada batec es noten clarament en el senyal, sobretot al canell.
És fiable el pols d'una polsera mentre faig esport?
Sol ser bo en repòs i en esforços regulars; amb moviments bruscos l'error augmenta. Portar-la ajustada i una mica per sobre de l'os del canell ajuda molt.
La polsera mesura directament les fases de la son?
No. Les estima a partir del pols, la HRV i el moviment amb models entrenats. És una aproximació útil per veure tendències, no una mesura de l'activitat cerebral.
Quina diferència hi ha entre pols i HRV?
El pols compta quants batecs hi ha per minut; la HRV mesura quant varia el temps entre un batec i el següent, una cosa relacionada amb l'equilibri del sistema nerviós.
DuckDik és un producte de benestar. No és un dispositiu mèdic, no diagnostica ni substitueix el consell d'un professional sanitari. Si tens símptomes, consulta el teu metge.