son

Com endevina la teva polsera si estàs en son profund o en REM

Sense veure el teu cervell, una polsera trosseja la nit en trams de 30 segons i endevina la fase del son amb el pols, la HRV i el moviment. Així ho fa.

· 4 min de lectura · Per Alberto Lorente

Aquest article en altres idiomes: Deutsch English Español Euskara Français Galego Italiano Português

Canell adormit amb una polsera sense pantalla de la qual surt una ona de llum magenta

Mentre dorms, el teu canell pren notes

Cada matí l'app t'explica quanta son profunda i quanta son REM has tingut. Curiós, perquè la polsera no veu el teu cervell ni et mira els ulls. Com ho sap, doncs? La resposta barreja pistes indirectes, estadística i una bona dosi d'humilitat.

Així es fa en un laboratori del son

Per classificar el son «de veritat» hi ha la polisomnografia. La persona dorm amb sensors que registren les ones cerebrals (l'electroencefalograma o EEG), els moviments dels ulls i la tensió muscular. Després, un tècnic revisa la nit en trams de 30 segons i a cadascun li posa una etiqueta: vigília, N1, N2, N3 o REM, segons les regles de l'Acadèmia Americana de Medicina del Son (AASM).

N1 i N2 formen el son lleuger. N3 és el profund, amb ones cerebrals lentes i àmplies. En el REM el cervell s'activa molt, els ulls es mouen de pressa i els músculs queden gairebé sense to.

Dada curiosa: ni tan sols els experts coincideixen sempre. En un programa de l'AASM amb més de 2.500 tècnics puntuant les mateixes gravacions, l'acord mitjà va ser del 82,6 %, i baixava al 67 % en el son profund.

Les pistes que llegeix una polsera

Sense EEG, la polsera fa de detectiu amb el que sí que nota des del canell:

  • Moviment. L'acceleròmetre detecta si et mous. És la millor pista per separar el son de la vigília, però diu poca cosa de la fase.
  • Pols. Un sensor òptic segueix els batecs. En el son profund el pols baixa i es torna regular; en el REM s'agita.
  • Variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV). Són les petites diferències de temps entre un batec i el següent. Reflecteixen l'estira-i-arronsa entre el «fre» i l'«accelerador» del sistema nerviós.
  • Respiració. Respirar deixa empremta en el pols: en inspirar el cor s'accelera una mica i en expirar s'alenteix. D'aquí se'n dedueix el ritme respiratori, més pausat en el son profund i més irregular en el REM.
  • L'hora. El REM abunda més a la segona meitat de la nit.

Trossejar la nit en 30 segons

Amb aquests senyals, l'algorisme imita el tècnic: divideix la nit en trams d'uns 30 segons (en vuit hores en surten 960). Per a cada tram calcula uns quants números i un model, entrenat amb nits enregistrades alhora amb polisomnografia, decideix quina fase és la més probable: despert, lleuger, profund o REM.

Per això les polseres parlen de son «lleuger» en lloc de N1 i N2: sense ones cerebrals, separar-les és gairebé impossible.

Fins a quin punt s'assembla al laboratori?

És una estimació, no una polisomnografia. Ho diuen els estudis:

  • Distingir adormit de despert es fa bé. En un estudi del 2021 amb set dispositius de consum, tots van reconèixer almenys el 93 % dels trams de son, però només entre el 18 % i el 54 % de les estones despert.
  • Les fases costen més. Amb 106 persones i 440 nits, un model que només feia servir el moviment encertava la fase en el 57 % dels trams; en afegir-hi pols, variabilitat i l'hora de la nit, pujava al 79 %.
  • Hi ha molta diferència entre aparells. Un estudi del 2023 amb 11 dispositius va trobar acords amb el laboratori que anaven de «moderats» a tot just «lleus».
  • Les nits mogudes són les més difícils. Amb el son fragmentat, tots fallen més.

En perspectiva: si els tècnics humans coincideixen al voltant del 83 %, que un algorisme que no veu el cervell arribi al 79 % és notable. Però cada nit té el seu marge d'error.

Què fer amb la xifra

El que val és la tendència. Si un dia marca 40 minuts de son profund i l'endemà una hora i deu, pot ser la teva nit o l'algorisme. En canvi, si durant setmanes veus que el son profund baixa quan sopes tard, això sí que és informació útil.

  • Compara mitjanes setmanals o mensuals, no dies solts.
  • Fixa't primer en el més fiable: a quina hora t'adorms, quant dorms i com n'ets de regular.
  • Fes servir les fases com una pista per fer-te preguntes, no com un veredicte.
  • Si dorms malament de manera persistent, la conversa és amb un professional sanitari, no amb l'app.

En una polsera sense pantalla com la DuckDik Sense, que també estima les fases del son, el més interessant arriba quan mires diverses setmanes seguides.

Preguntes freqüents

Pot una polsera saber de veritat en quina fase del son soc?

L'estima. No mesura ones cerebrals: combina moviment, pols, variabilitat de la freqüència cardíaca (HRV) i la respiració deduïda del pols per calcular quina fase és la més probable.

Per què es divideix la nit en trams de 30 segons?

És l'estàndard dels laboratoris del son: les regles de l'AASM puntuen la nit en èpoques de 30 segons. Els algorismes de les polseres copien aquest format per poder-se comparar amb el laboratori.

Quin grau d'acord tenen els wearables amb el laboratori?

Distingeixen bé son i vigília, però les fases costen més. En un estudi amb 440 nits, un model només amb moviment va encertar la fase en el 57 % dels trams i, amb pols, HRV i hora, en el 79 %. Els tècnics humans coincideixen al voltant del 83 %.

M'he de preocupar si una nit tinc poc son profund?

Una nit aïllada diu poca cosa. Fixa't en mitjanes setmanals o mensuals. Si dorms malament de manera persistent, comenta-ho amb un professional sanitari.

DuckDik és un producte de benestar. No és un dispositiu mèdic, no diagnostica ni substitueix el consell d'un professional sanitari. Si tens símptomes, consulta el teu metge.

← Tornar al blog